Dissabte 3/9/2016  – REFUGI DE MALNIU – ENCAMP (28 Km + 1.200 m)

Jordi, Jose, Manolo, Martí, Octavi i Xavier

Des de Guardiola de Berguedà el taxi del Llorenç ens porta fins al refugi de Malniu (2.138 m) la tarda abans, on sopem.

Sortim poc abans de les 7 del matí, a trenc d’alba, per un camí ja conegut per alguns de nosaltres. Arribem al refugi Joaquim Folch i Girona (2.380 m) a les 8’30 h i poc abans d’arribar a la Portella ja ens passen a tota pastilla els primers classificats de la cursa de muntanya de la Cerdanya.

Al maig la neu ens va impedir travessar la Portella d’Engorgs i completar el darrer tram de la segona etapa. Ara, novament al peu de la Portella, intuïm que la decisió de desistir va ser assenyada, intuïció que es confirma del tot al final de la jornada. Sense neu no té més dificultat tècnica que el seu important desnivell, però amb neu era impossible endevinar el camí de pujada.

Arribem a dalt del coll (2.691 m) a les 9’30 h, fem una curta parada acompanyada de l’infal·lible xocolata “valor” del Manolo.

A partir d’aquí ens queden 700 metres de desnivell fins a a la cabana d’Esparvers (2.100 m), primer la baixada és suau i poc marcada (de fet anem seguint les senyalitzacions de la cursa) i després molt més forta.

Parem una estona a l’arribar al riu de la Llosa, i poc després, a les 11’15 h passem per la cabana d’Esparvers on ens fem la corresponent foto de grup. Aquest és un punt de confluència amb el GR 107 i la variant del GR 11-10. Nosaltres seguim per la riba esquerra aigües amunt del riu Vallcivera, un dels trams més bonics del recorregut. Després el camí es va eixamplant fins a la capçalera de la vall.

La pujada del coll de l’Illa (2.543 m) se’ns fa molt feixuga, però a base de “pole-pole” arribem a dalt a les 13 h. Ja estem al principat d’Andorra !

Al poc ja ens trobem l’estany de l’Illa, i a continuació el refugi que estant remodelant i que, pel que es veu, es convertirà en un macro refugi.

Parem per dinar el picnic que ens han preparat al refugi, i descansar una mica més avall.

Reprenem el camí a les 14 h i en suau descens i per un camí molt ben marcat anem resseguint la riba de la Vall del Madriu, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2004.

Passem dues cabanes i el Refugi de Riu dels Orris ... i arribem al Refugi de Fontverd. Punt de reunió. Parem per fer el darrer mos i beure aigua d’una manguera que suposem (encertadament) bona. S’acosta la tempesta, ... i comencen a caure gotes. Ens posem les capelines. Només (!) ens queden 10 km.

Per mantenir l’alçada anem al Coll Jovell pel camí de dalt senyalitzat en groc (no el que va pels cortals de Ràmio) en mig de trons i pluja moderada.

Un cop al coll baixem per un camí que després es converteix en passeig, travessem un túnel, i arribem a la carretera on hi ha parada d’autobús. Des d’allà mateix surt una carretera secundària que ens portarà a una pista ampla que seguim amb el llac d’Engolasters a la nostra esquerra. Ens cau un veritable aiguat.

Aproximadament al final del llac surt el sender que de baixada i en quasi bé una hora, que se’ns fa interminable, ens porta al nostre anhelat destí.

Arribem a Encamp a les 7 h, xops i rebentats !. Pugem una mica per la carretera fins a arribar a l’hotel Mila on sopem, dormim i esmorzem. Tot molt correcte.

Ja descansats veiem la jornada passada amb satisfacció ! 

 

POEMES DEL MANOLO VILLA

GR-11     12na. etapa           Malniu-Encamp        26 km.          2, 3 i 4/9/2016

A dalt, a la muntanya, la natura s'està morint: molts arbres que s'assequen, llacs eixuts, desgast de terres. Mentrestant, a baix, comprem com boigs a l'engròs i amb molt de plàstic a poder ser. Sort que als refugis de pastor hi havia el necessari: llenya seca, llumins, una espelma, sal, una mica de menjar, no és precís res més.

1) Llum ambarina

      de la matinada

      tots els odres de mel

      han vessat

      cap a les valls

      que es desvetllen ara.

 

2) La natura té set,

      set de pau i de justícia,

      set d'aigua

      sempre que toqui.

      Dóna'm aigua!

      Dóna'm aigua!

      El déu de la pluja

      no fa ploure

      sobre aquesta terra.

 

3) Valls pronunciades,

      costes, pendents,

      roca esmicolada.

      Prats solitaris

      on s'escampa el vent

      i la immensitat.

      Rierols que cauen

      i canten joiosos.

 

4) Camí sinuós.

      Amunt, amunt

      la fortalesa!

      El cor batega

      no pas content,

      o sí?,

      ja arribem al coll.

 

5) Roques escampades

      dalt de les prades,

      disseminades.

      Flors de pedra

      que la terra

      deixa eixir.

      Semblen voltors,

      àguiles quietes,

     gats que s'amaguen,

     béns que pasturen,

     coloms que esperen

     alçar el vol.

 

6) Cristallines aigües

      que des de la cimera

      fan camí i cursa.

      Dolça cantarella

      que descens i cau.

      Salta pedres,

      treu escuma,

      fa revolts,

      busca l'indret

      de més pendent

      i es deixa anar.

 

7) La colla del GR-11

      som sis,

      però ben plantats.

      Caminem,

      no defallim,

      doncs tenim la recompensa

      a una clara ben tirada.

 

8) Jardí japonès,

     prop del torrent pur

     salpicat de líquens

     les pedres properes,

     de molsa humida

     a la part d'obaga.

     El soroll que sento

     de càntic continu,

     la brisa que mou

     les branques més tendres,

     l'aire que m'envolta,

     l'aroma que ensumo,

     no t'ho puc contar

     has d'estar aquí.

 

9) Per fi,

      ha arribat la pluja,

      amb carro tronant,

      amb l'olor de sempre,

      de palla mullada.

      Espurneja, cau de cop,

      va mullant també a nosaltres,

      i al final,

      l'arc del set ens dóna treva.