Dijous 19/5/2016 – REFUGI DE MALNIU – REFUGI J. FOLCH I GIRONA (6 Km. + 250 m)
Engorgs
A les 7 del matí ja estem en marxa. Deixem de seguida l’estany Sec amb cura de no trepitjar el pont gebrat. Pugem un tros fins que seguim a mitja alçada encarant-nos cap a la capçalera del riu Duran. Encara no veiem la Portella que hem de travessar.
Quan arribem pràcticament al naixement de la vall, i ja tenim el refugi a tocar, també anomenat d’Engorgs, pel pic que té al darrera, hem de trobar la manera de travessar el riu que baixa amb força aigua. En Joan trepitja una pedra gebrada, rellisca i es mulla botes i pantalons. Estoicament, un cop al refugi no guardat, es canvia de pantalons, disposat a anar amb els peus molls.
Seguim pujant en busca de coll, procurant no trepitjar plaques de gel, i evitant tan com podem la neu, fins que tot és neu. Intentant orientar-nos amb el GPS i identificar el pas, voregem els estanys dels Minyons i arribem al que suposem és l’estany de la Portella, tot gelat. L’aire és molt fred, i ens posem a sobre tota la roba que portem.
Davant del què suposem és la Portella d’Engorgs, considerem unànimement no passar. És massa dret i hi ha massa neu a la cornisa que veiem des de baix, no sabem tampoc les condicions en què ens trobarem la neu a l’altra vessant, i no anem prou equipats.
Baixem un tros camp a través, dinem en companyia d’una colònia de marmotes, i finalment reprenem el camí que baixa per la vall del Riu Duran fins a Meranges, on ens esperen la Núria i el Jordi. És un camí molt bonic, fins i tot amb algun salt d’aigua espectacular.
Des d’allà el Jordi molt amablement en dos viatges ens acompanya a Puigcerdà, per agafar el tren i arribar a casa un dia abans del que estava previst. El suport de la Núria i el Jordi fan sens dubte molt més planer el camí !.
Ens ha quedat pendent el darrer tram, la vall del Madriu ... i Caldea. Buscarem dia per fer-ho !.