ETAPA 3: D’ENCAMP A LA GUINGUETA D’ÀNEU
Octavi, Martí, Joan, José Mari, Jesús, Jordi, Xavier i Núria (suport logístic).
Dimarts 11/10/2016 – ARANS – REFUGI DE BAIAU ( 14 Km. + 1.990 m)
Fem un trist esmorzar a les habitacions amb les bosses que ens han deixat preparades al vestíbul de l’hotel la nit anterior. Essent negre nit, l’equip de suport ens acosta en cotxe fins a Arans (1.360 m), excepte els germans Eulate que van caminant.
Iniciem a les 7’45 h. l’ascens al Coll de les Cases (1.958 m), el qual assolim a les 9’15 h. És un petit prat envoltat de bosc per tot arreu. Ben suats per la pujada gairebé directe, fem un mos mentre anem cercant els pocs rajos de sol que deixen passar els núvols.
El camí baixa vertiginós pel mig del bosc per l’altra costat del coll fins que trobem les primeres cases d’Arinsal. Som a la zona del mas de Ribafeta (1.500 m.).
A partir d’aquí anem seguint cap a munt per carrers asfaltats en direcció a les pistes d’esquí. La temperatura és baixa i el sol no ens ve a rebre fins a meitat de poble. Comprem unes espelmes pensant en la nit de refugi que ens espera.
Ens trobem a la Núria a l’entrada del túnel ja cap al final del poble d’Arinsal, el qual travessem, i poc després ja fem l’aturada per carregar les motxilles amb sacs i màrfegues, i tot allò que necessitarem i fins ara no hem portat. Som els privilegiats del GR-11 amb suport, no com el brasiler que en direcció contrària ens trobem el dia anterior, i que en pocs minuts ens explica tot el que ha fet i li queda per fer abans de tornar al seu país.
Ens deixen marxar amb recança el Jordi (i la Núria), que per compromisos familiars no ens pot acompanyar, i a les 11’30 h. comencem a pujar primer per pista i després per sender fins que arribem al collet de Comapedrosa (2.224 m), final de la forta i continuada pujada que sembla no s’hagi d’acabar mai. Ens acompanya un bosc vestit amb els colors de tardor, i entre ells un arbre de fruits vermells que ens crida molt l’atenció per la seva bellesa, i en el tram final el riu Comapedrosa a la nostra dreta. Llàstima que el cansament no ens deixa gaudir plenament d’aquest espectacle de la natura.
Són les 14 h. quan arribem al collet i veiem a la nostra esquerra l’anhelat edifici del refugi del Coma Pedrosa. Malgrat ser un refugi guardat, estan tancant en aquells moments, i ens hem de conformar en beure l’aigua de l’aixeta que raja del darrera del refugi i menjar del què portem.
En aquest punt s’acaba el bosc, i només queda prat i roca. Travessem un pla en direcció a les crestes que tanquen la vall, sense saber ben bé on queda la portella, amb el Martí al cap davant obrint via, fins que ens desviem a l’esquerra, en direcció nord. Voregem un petit llac per la dreta, les basses d’Estany Negre, i avançant pel mig d’un tarter encabit entre muntanyes arribem finalment a l’Estany Negre (2.627 m.) amb el Comapedrosa (2.939 m.) a tocar. Ara sí, per fi, distingim la Portella de Baiau (2.757 m.), que suposarà la nostra sortida d’Andorra, a la qual anem arribant per grups cap les cinc de la tarda.
La vista és impressionant, i un punt blanc en mig de la immensitat del paisatge ens espera amb la incògnita de saber si tindrem companyia.
El vent i el fred es fan notar, així que quan hi som tots, iniciem el descens amb precaució per una tartera ben dreta i descomposta, encara que afortunadament no gebrada, en direcció als estanys de Baiau.
A tocar de l’estany gran, al damunt d’un turonet, està el nostre destí, el petit refugi de Baiau / Josep M.Montfort, d’utilització lliure però molt ben conservat i equipat.
Arribem esgotats en aproximadament una hora. Estem sols !. Encara de dia, la majoria de nosaltres no tenim esma per fer altra cosa que desplegar els sacs i ficar-nos a dintre ... fins que refets una mica del cansament ens disposem a fer un sopar en comunitat, menys l’Octavi que s’ha quedat dormit i soparà més tard en solitari.