ETAPA 3: D’ENCAMP A LA GUINGUETA D’ÀNEU
Octavi, Martí, Joan, José Mari, Jesús, Jordi, Xavier i Núria (suport logístic).
Refugi Baiau
Dimecres 12/10/2016 – REFUGI BAIAU - ÀREU ( 16 Km + 251 m)
Ens aixequem encara de nit, fem un mos i sortim amb els primers llums del dia. No fa gaire fred tot i la boira enganxada al circ que ens envolta.
Un cop baixem del turonet on es troba el refugi, el camí és un descens suau i ben marcat resseguint sempre la mateixa vall envoltada de roca i prats pel vessant esquerra del riu Baiau primer, i la Noguera de Vall Farrera després.
Arribem al Pla d’Arcalís (2.015 m.) a dos quarts de deu i aprofitem per esmorzar en un ambient fred i plenament de tardor. Seguim baixant fins al Pla de Boet (1.850 m). A l’altra costat de la vall, a la mateixa alçada, veiem el refugi de Vallfarrera, base per assolir la Pica d’Estats per la vessant catalana.
Des d’aquest punt, a vegades per pista i d’altres per sender, el camí ens porta a Àreu (1.220 m). És d’hora, són dos quarts de dues del migdia.
En aquesta etapa el Joan ens il·lustrarà que l’arbre misteriós de fruits vermells amb el que ens hem anat topant és diu “serbal de los cazadores”, moixera de guilla en català.
A l’entrada del poble, a la nostra esquerra, hi ha la serradora, un petit museu que ens hagués permetre veure com s’aprofita la força de l’aigua per moldre gra, serrar troncs i generar electricitat, si hagués estat obert, que només ho està a l’agost.
Ens hostatgem a la casa de turisme rural Casa Besolí. Repartiment d’habitacions, canvi de roba i anem a buscar lloc per dinar. Finalment anem a petar a Casa Fonda, un lloc que a la vista del tiberi abundós i bo que fem, no va resultar car.
La tarda gris i plujosa no convida visitar el poble.
Arriben la Núria i en Jordi d’Andorra, i sopem tots plegats a la mateixa casa en un menjador envoltat de trofeus de caça, a base de sopa, llonganissa i truita de patates.