ETAPA 3: D’ENCAMP A LA GUINGUETA D’ÀNEU
Octavi, Martí, Joan, José Mari, Jesús, Jordi, Xavier i Núria (suport logístic).
Track del recorregut fet (Joan)
Dijous 13/10/2016 – ÀREU – TAVASCAN ( 18 Km. + 1.379 m)
Esmorzem el que ens han deixat preparat la nit abans, carreguem el cotxe amb tot allò que no necessitem, i a les 8 h., amb la capelina a punt perquè el pronòstic del temps és dolent, iniciem l’ascens al coll de Tudela (2.239 m) pel mig del bosc de Tudela, majoritàriament d’avets.
A mig camí de pujada, en una clariana, trobem les Bordes de Costuix (1.720), on la pluja s’intensifica i parem per equipar-nos millor ... i fotografiar una salamandra.
Superats els 1.000 metres de desnivell, arribem al Coll de Tudela a les 11 h., punt en el qual deixem la vall de la Noguera de Vall Farrera per entrar a la de Cardós i que per la seva alçada ens regala la visió d’un mar de núvols i muntanyes. Ens traiem les capelines i esmorzem dempeus perquè tot és moll malgrat ja no plou.
Baixem per un sender fins a una pista ben ample amb pineda a banda i banda que seguim una hora fins al poble de Boldís Sobirà (1.485 m). Una dotzena de cases al voltant de l’església de Sant Miquel que travessem sense trobar-nos ningú, i des d’allà prenem un sender planer però força aeri, per on avancem amb prudència per por de relliscar per la pedra molla, i ajudats en algun tram perillós per cables d’acer.
Veiem en la distància els pobles d’Aineto i LLeret, i finalment quan per fi arriba la baixada (pronunciada i relliscosa), veiem per fi entre arbres Tavascan (1.116 m), enclotat en la confluència dels rius Tavascan i Noguera de Lladorre. Arribem a les 15 h., en dos grups, amb un quart d’hora de diferència.
Travessem el pont i ens trobem la Núria, que ens indica l’hotel Llac de Cardós on dinem i dormim. Ràpidament pugem a les habitacions a canviar-nos de roba perquè estan a punt de tancar la cuina.
Mengem molt bé, servits per una noia, la nacionalitat de la qual el Jordi encerta que és dominicana.
Tenim tota la tarda per visitar el poble (quan para de ploure), o passar l’estona a l’agradable saló amb llar de foc, prenen quelcom o jugant al parxís, fins l’hora de sopar.