ETAPA 3: D’ENCAMP A LA GUINGUETA D’ÀNEU
Octavi, Martí, Joan, José Mari, Jesús, Jordi, Xavier i Núria (suport logístic).
Estaon
Divendres 14/10/2016 – TAVASCAN – ESTAON ( 13 Km. + 976 m)
Ha plogut tota la nit.
Esmorzem abundosament un bufet lliure de primera qualitat sota l’atenta mirada de l’avi de l’hotel.
Plovent, a un quart de nou, sortim del poble en direcció a Aineto (1.220 m) travessant el pont medieval. És un camí de pedra ben mantingut seguint la vall i amb el pantà de Tavascan a baix. En mitja hora travessem el poble d’Aineto, i a les 10 h. voregem el de Lleret (1.410 m), a on ens aturem uns moments en una mena de plaça asfaltada.
El camí segueix ben dret i pelat, entre matolls de bàlec, un arbust parent de la ginesta que els pastors cremen per permetre que creixi l’herba, i més a munt convertit en canal per l’acció de l’aigua. L’Octavi, seguit del Jesús, augmenta el ritme ja que ha d’agafar l’autobús que per compromisos familiars l’ha de portar a Barcelona.
Arribem a la collada de Jou (1.838 m) a les 11’30 h. Comencem a baixar per entremig del bàlec fins a la Borda de Vidal. Una mica més a baix, a tocar del riu Peracalç ens trobem el nucli de bordes de Nibrós (1.475 m), on recuperem el bosc de ribera i el camí és fa planer, lleugerament descendent pel marge esquerre del riu, mentre el José Mari es va afartant de mores.
Arribem a Estaon (1.237 m) a les 13 h. on ens trobem la Núria, l’Octavi i el Jesús.
Mentre la Núria i el Jordi acompanyen en cotxe a l’Octavi a Ribera de Cardós on tenim l’hotel, la resta sense motxilles segueix caminant cap a baix fins a Anàs per un caminet que Déu n’hi do !.
Finalment ens ve a buscar el Jordi per dur-nos a l’hotel La Ribera de la Ribera de Cardós (en Estaon només hi ha el refugi que porta per nom GR-11). Es tracta d’un hotel molt confortable, que han obert per nosaltres.
Un cop ens acomiadem de l’Octavi, i nets i polits, busquem un lloc per dinar. Acabem al bar l’Escala on mengem prou bé a base de pizzes i plats combinats. Després visitem l’església de Santa Maria, on el seu mossèn molt amablement ens mostra i fins i tot ens permet pujar fins a dalt del campanar.
El sopar el fem a l’hotel, tot per nosaltres.