ETAPA 3: D’ENCAMP A LA GUINGUETA D’ÀNEU
Octavi, Martí, Joan, José Mari, Jesús, Jordi, Xavier i Núria (suport logístic).
Dissabte 15/10/2016 – ESTAON – GUINGUETA D’ÀNEU ( 11,2 Km. + 985 m)
És el dia que més matinem per por de perdre l’autobús de tornada a Barcelona. Així doncs a tres quarts de set ja estem entrapant un bon esmorzar de bufet lliure.
Fem en cotxe els 6 km que ens separen d’Estaon, i encara de nit ens posem a caminar a tres quarts de vuit pels seus carrers. Ens enlairem pel llom de la muntanya i aviat veiem des de dalt les teulades del poble amb els primers llums del dia.
Afortunadament han estat repintats els senyals del GR-11 des què el nostre “amic” Sergi Lara va escriure la guia, amb la qual cosa el camí és menys perdedor del què ens pensàvem. Tot i així vàrem passar uns minuts buscant-lo en una clariana en què hi havia un senyal molt clar que ens indicava girar a l’esquerra i que nosaltres no vàrem saber interpretar.
Després d’una bona estona per dintre el bosc, arribem a una clariana amb l’herba tota gebrada on veiem a la nostra dreta les antenes instal·lades al cim Montcaubo o Lo Calvo (2.281 m). Ja estem a pocs metres del coll del Clot de la Calba (2.221 m) al qual arribem a les 10 h., molt abans del què havíem previst, tenint en compte els quasi bé 1.000 m de desnivell.
Descansem uns minuts gaudint de la panoràmica de cims del Parc Nacional d’Aigüestortes, que s’enlairen per sobre d’un mar de boira i núvols.
El primer tram de la baixada és converteix en un agradable passeig pel mig d’un bosc ben humit, fins que veiem als nostres peus el poble mig abandonat de Dorve (1.390 m), al qual sembla que no arribem mai per les llargues ziga-zagues del camí.
Des de Dorve ens queda 1 h. de camí on el més destacable, pels que no som de camp, va ser un bon grapat de voltors sobrevolant els nostres caps.
Travessem el riu de la Noguera Pallaresa pel pont que està just a la cua del pantà de la Torrassa i ja som a la Guingueta.
Són les 13 h., i per tant, tenim no només temps de canviar-nos de roba, sinó també de dinar de restaurant per no perdre els bons costums, abans d’agafar l’autobús que a les 14:34 h. ens durà a Barcelona. Abans però ens hem acomiadat de la Núria i el Jordi.