.jpg)
Dimecres 5/9/2018 OCHAGAVIA – ORBARA ( 24 Km. + 972 m – 1.007 m alçada màxima 1.543 m )
Esmorzem a l’hostal Auñamendi, bé però sense arribar al nivell de l’hostal Lola.
A la nit també ha plogut força, està ben tapat i la previsió també és dolenta.
Sortim tots, inclòs en Jordi a les 8’30 h. pel darrere de l’església, on comença un viacrucis que ens porta fins a Nostra Senyora de Muskilda , i ben al principi ens traiem les capelines.
Arribem al santuari de Muskilda (1.020 m) una hora després, a on encara que no ho sembli també arriba el cotxe. En aquest punt José Mari se’n adona que ha perdut la gorra. Sense pensar-s’ho dues vegades tira a vall mentre el Santi l’espera. Finalment la troba al principi de tot, així que es pega una bona pallissa.
Ens atrapen (al grup B) a prop del Alto de Irati (1.494 m), a la serra d’Abodi. Des d’allà podem contemplar la vall d’Irati amb el seu pantà. L’Octavi es fa un vídeo pel seu nét amb tot de cavalls pasturant. No ens plou però la boira que ens envolta dificulta seguir les marques blanques i vermelles. El guarda d’Irati ens indica el camí, i ens adverteix del perill de les tempestes.
Travessem la carretereta que duu a les Cases d’Irati per l’aparcament del mirador Tapia i seguim una pista ben llarga ple ovelles i alguns voltors, on parem per fer un mos (grup B + Jordi).
Després de travessar prats amb molts cavalls seguim pel bosc de la serra de Berrendi fins que el camí fa una ziga-zaga, i es produeix un canvi sobtat de paisatge i molt poques marques, que obliga a l’Octavi a treure el GPS (el Joan i el Jordi van darrere i la resta al davant), fins que finalment arribem al poble de Villanueva de Aezkoa / Hiriberri (900 m), que sembla deshabitat.
L’Octavi i Xavier es mengen l’entrepà amb una cervesa, tot esperant al Joan i al Jordi, en l’únic bar del poble. L’altra grup hi ha parat també, com ens informa la seva atrafegada propietària.
Fins a Orbara (749 m) ens queda poc menys d’una hora de baixada i solet.
Allà ens espera en Víctor amb l’orinaleta (la furgo de l’Octavi) per portar-nos a Aribe on dormirem, i ens explica que ha visitat l’antiga fàbrica d’armes de Orbaizeta. L’altre grup també s’han col·locat tots al cotxe com han pogut, és a dir contravenint les normes de circulació.
Sopem al mateix Hotel Rural Aribe, en companyia d’un trempat amic ramader dels Eulate. L’ajoarriero triomfa, encara que la vedella ecològica del nostre amic no desmereix, com tampoc els espaguetis a la arrabiata, ni els postres casolans, ... tot molt bo i les cinc habitacions dobles molt confortables.