.jpg)
Dijous 6/9/2018 ORBARA – alberg de SOROGAIN ( 24’7 Km. + 895 m – 837 m alçada màxima 1.261 m )
Esmorzar continental a l’Hotel rural. Sortim a les 8 h, i el Víctor ens porta fins a Orbara (749 m) en dues tandes, primer el grup B i en Jordi, que ens posem en marxa sense esperar al grup A.
Com sempre comencen pujant ... fins a Latxaga (1.206 m), i el Jordi agafa la directa i ja no el veurem fins a Sorogain, no hi ha dubte que està plenament recuperat !. Després de la pujada travessarem fagedes espectaculars, una constant del Pirineu de Navarra, i un dels seus grans encants.
Arribem al poble de Burguete (884 m) on parem per menjar l’entrapà amb una cervesa, casualment al mateix bar i a la mateixa taula que el grup A ho ha fet abans (encara estan els gots a la taula). Punt d’encreuament amb els que fan el camí de Sant Jaume a la vall de Roncesvalles.
Ens queden encara 10 km. fins a Sorogain (830 m).
Sortim del poble seguint una interminable pista fins que anem guanyant alçada amb les capelines posades per la pluja intermitent. Anem remuntant el pendent del cim del Mendiaundi (1.213 m) amb boira cada cop més intensa acompanyada de fort vent, que tot plegat fa que avancem amb molt poca visibilitat com ho prova el vídeo de l’Octavi filmant al Joan que apareix del no res.
Seguim pel llom divisori d’un filat de filferro, fins que comencem el pronunciat descens cap a l’alberg de Sorogain, situat al peu de la carretera, on abunden els dòlmens i cromlecs.
A 2/4 de 5 de la tarda arriba a l’alberg el grup B, una hora i mitja més tard que l’A.
A part de dutxar-nos i descansar a les lliteres de les senzilles habitacions, o llegir a la mini biblioteca, no hi ha res més a fer que esperar amb ànsia i expectació l’hora del sopar, que compartirem amb el xerraire Biel de Campanet i la Monique de Toulouse, dos solitaris caminants del GR 11, l’un que el comença, i l’altra que l’acaba alternant la vessant francesa i espanyola.
Malgrat que el preu de l’alberg (dormir / sopar / esmorzar) és sorprenentment baix, el sopar està força bé, en particular l’ajoarriero. Llàstima no haver descobert abans l’ala “noble” de l’immoble.