.jpg)
Divendres 7/9/2018 SOROGAIN - ELIZONDO ( 26’5 Km. + 787 m – 1.296 m alçada màxima 1.734 m )
Després d’un senzill esmorzar continental, sortim de Sorogain (830 m) a 2/4 de 9 amb no massa bon peu: el temps insegur, aviat perdem les marques i al Martí, que ha tornat enrere per anar a buscar quelcom que s’havia deixat, el Joan rellisca, la remunta del riu Sorogain s’ha de fer amb molta cura per no caure ja que tot està ben relliscós. Quan arribem al barranc d’Odia comencem a ascendir de manera molt més pronunciada pel mig d’una espectacular fageda, fins que ens separem en dos grups. Som a prop del coll de l’Aratungo (1.213 m).
Ens queda un camí de pista que travessa un bosc de pi vermell amb nombroses talaies de caçadors fins al port d’Urkiaga (912 m), on el grup B parem a descansar i fer un mos, i punt d’encreuament amb la carretera nacional que duu a França per Aldude.
Ja estem a la vall de Baztan, nom que rep el riu Bidasoa en la seva capçalera.
Al poc de sortir del port d’Urkiaga, hem de curar a un francès mig desmaiat que s’ha fet un tall a la mà. Als colls de Zaguako (1.163 m) i Loilurzeko (1.157 m), trobem tanta boira que difícilment podem seguir el camí. Gràcies a la vista del Jesús per trobar marques, del grup A, i el wikiloc del Joan del grup B, finalment sortim de la boira no sense dificultats (per exemple saltant un filat per un terreny ben enfangat) ... i ens trobem a la Monique descansant, que havia sortit de bon matí abans que nosaltres.
Dinem (grup B) ja de baixada i sense boira al jardí de la borda Kintoko; encara ens queden uns llargs 10 kilòmetres fins a Elizondo (202 m), amb un tram que ressegueix la línia fronterera amb un senzill filat de filferro i que constitueix un mirador esplèndid de la vessant francesa: un mar de catifa verda esquitxat de caserios.
El Víctor ens ve a buscar a la plaça de l’Ajuntament, per portar-nos a l’alberg Kortarixar del polígon industrial que està a les afores del poble. El grup B ens prenem una canya de cervesa i una altra de crema acompanyats de la Monique que ha arribat amb el Joan, i que també dorm al mateix alberg.
A l’alberg tenim tres habitacions amb banys compartits, però a part de nosaltres (i Monique), sembla que no hagi ningú més.
Mentre fem temps per sopar, José Mari rep classes de wikiloc per part de Santi i Joan, i tot i que a ell li agrada més el paper que la pantalla, la boira d’avui fa palesa la seva utilitat.
Hi ha la disjuntiva de sopar al poble, al restaurant on el Víctor ha dinat (ens ha posat la mel als llavis explicant-nos el seu àpat) o al restaurant del polígon. Uns quants fem una prospecció en cotxe fins a Elizondo, però són festes i està tot a petar, ... així que resignadament decidim sopar a l’alberg, i s’ha de dir que molt bé. Mentre ho fem, el grup B (més el Jordi) ens fem l’entrepà per l’endemà eludint tota mena de comentaris del grup A.