.jpg)
Dissabte 8/9/2018 ELIZONDO – BERA DE BIDASOA ( 30’9 Km. + 970 m – 1.125 m alçada màxima 893 m )
Esmorzem a 2/4 de 8 a l’alberg.
El Víctor ens va deixant per tandes a la plaça de l’Ajuntament d’Elizondo (202 m), on ens fem una foto de família, Monique inclosa, i sortim tots junts travessant el pont sobre el riu Bidasoa.
Hem deixat definitivament enrere els cims dels Pirineus, però l’etapa d’avui és llarga amb moltes pujades i baixades, que fa que el desnivell acumulat sigui notable.
La nostra primera fita és el coll de Atxuela (795 m), al qual arribarem després d’haver passat la zona de pícnic del pla de Bagordi, punt on ens retrobem per uns segons els dos grups. Les restes del tir al plat es deixen notar per una bona part del camí, quina llàstima !.
El port més destacat és el de Lizarieta (440 m), per on passa la carretera que va de Etxalar a la localitat francesa de Sare, i punt d’avistament d’aus. En aquest punt els dos grups parem a fer unes cerveses.
En aquest tram, el grup B ens perdem, per seguir el camí proposat pel pal indicador del GR en comptes del track del wikiloc, que ens portava per un camí paral·lel seguint la frontera. Perdem les marques en l’aparcament de les “palomeres” i hem de seguir una estona per la carretera fins que arribem al coll de Lizarieta. Havíem d’haver passat pel coll de Usategieta (com fa el grup A) on es troben les conegudes “palomeras” d’Etxalar, un antic sistema de caça que fa ús de xarxes en comptes d’armes de foc, fent abaixar el vol dels tudons davant la suposada presència de rapinyaries, quan a la tardor van cap al sud a hivernar.
Des de Usategieta o Lizarieta, depenent del grup, hem d’anar baixant amb la figura del cim del Larrun i el seu repetidor a l’horitzó, i amb moltes ganes de veure el mar que amb prou feines arribem a intuir.
El grup B ens trobem a un paio molt xerraire i hospitalari que ens explica que arribant a Bera trobarem una pista de ciment que ens portarà al poble sense haver de pujar al coll de Santa Bàrbara (395 m), cosa que farem encantats per guanyar la mitja hora llarga que hem perdut a Lizarieta, i tot i així se’ns fa molt llarg fins arribar a Bera.
El grup A fa el camí sencer passant el coll, i malgrat tot arriba primer.
A Bera ens hem de trobar amb el nostre Uber particular, que només li manca polir una mica els coneixements informàtics per ser tot un professional, i en comptes d’enviar-nos “fotos” ens enviï “ubicacions” del punt de recollida al mòbil.
Primer al grup A, i després al B, ens porta a l’hostal Zalain, també al polígon industrial. Habitacions dobles estupendes, i alguna d’individual guanyada a sorts, i una samarreta de “ciudadanos” de premi.
Sopar també magnífic, tenint en compte el preu, l’atenció, la decoració, ... fem un debat intens de si al dia següent hem d’acabar al cap d’Híguer (tenint en compte que la jornada que ens espera és molt llarga) o ho hem de deixar-ho pel dia següent abans de marxar cap a casa.
Finalment, s’imposa en votació l’opció d’acabar al dia següent, saltant-nos els tram urbà Irún-Hondarribia.