43) Bera de bidasoa - cap d'higuer

Diumenge 9/9/2018 BERA – CAP HIGUER ( 32’3 Km. + 881 m – 904 m alçada màxima 456 m )

Ha arribat l’últim dia d’aquesta aventura que va començar fa quatre anys per iniciativa de l’Octavi.

Hem esmorzat molt bé, un lloc per tornar-hi malgrat estar en un polígon industrial !

Sortim de Bera (36 m) en dos grups, ja que el Víctor ens treu del polígon amb l’orinaleta. El primer grup format pel grup B i el Martí. Abans d’arribar al coll d’Amargún (330 m) el grup  A ens atrapa i es posa al davant. És una etapa llarga, però amb desnivells de no més de 300 m als colls.

Voregem el pantà de San Anton (248 m) per la carretera, i després de baixar una mica, seguim per un camí ampla i pedregós, ple de sargantanes, que s’enfila cap al coll de Erlaitzko (414 m) amb una bona solana. Tants dies de boira i núvols, i avui els trobem a faltar.

Ja hem sortit de Navarra i hem entrat a Guipúscoa. Prats d’un verd intens, fagedes, barraquetes de caçadors, ... i ara a més a més castanyers i pottoks (cavall petit).

Abans d’arribar a la zona de pícnic de Sant Martzial (205 m), identifiquem el grup B una hora després, el lloc on el José Mari avista el desitjat Cantàbric i proclama solemnement en un peu de foto: “Mar como Colón dijo tierra ... al fondo el cabo Híguer”.

Arribem a “la rotonda” de Irún, només ens queda arribar al bar on ens espera el Víctor per dur-nos a l’Hostal Zaragoza de Hondarribia (habitatge del polític i publicista Javier Ugarte, per on van passar amics seus tan notables com Lorca, Buñuel, Dalí o Picasso). El manteniment és certament millorable, però la vista és immillorable.

Després de pujar totes les bosses a les golfes i menjar-se uns pinxos de pissarra al Gran Sol, el grup A marxa cap al Híguer, resseguint el port i la línia de costa, mentre que el grup B arriba al far en l’orinaleta, tot i que aquesta no era la seva intenció.

Oblida’t l’empipament d’alguns membres del grup A per haver arribat el grup B en cotxe al cap, i no tots junts com s’havia acordat, ens fem les fotos commemoratives del repte aconseguit.

El grup B, acompanyats pel Víctor i el Martí, van a l’hostal a peu pel GR 121, i de passada remullen els peus al Cantàbric a la platja d’Hondarribia, mentre la resta tornen a l’hostal en l’orinaleta conduïda pel Toni, i la feina és seva per aparcar, ja que són festes.

Un cop dutxats i polits, fem temps per anar a sopar passejant per Hondarribia, i compartim l’alegria de la seva gent perquè la traïnya l’Ama Guadalupekoa ha guanyat el campionat de regates del Cantàbric.

Per sopar anem a la Hermandad de Pescadores, que sortosament el Toni ja havia reservat amb antelació, a menjar bon peix per celebrar els 845 kilòmetres que hem caminat des del Cap de Creus fins al Cap d’Híguer (44.000 metres de desnivell positiu), amb el suport logístic de la Núri, l’Anna, Andrea i el Víctor, i que en algun dels trams hem compartit amb el Francesc, Jose, Pau, Manolo i tota la colla de l’Orinalet.

I aquí el resum d’aquesta última etapa:

Fotos de l'etapa,   i d'Hondarribia