Dilluns 26/6/2017 ESPOT – REFUGI AMITGES ( 11 Km. + 1.000 m)
Durant la nit plou a bots i barrals.
Esmorzem a 2/4 de 8 i amb el corresponent entrepà que ens han preparat per dinar, sortim a 1/4 de 9 plovent i resignats.
Seguim carretera a munt, passem pel bonic i funcional pont romànic que no hi ha riuada que tombi, i per l’aparcament de “taxis” que porten a l’estany de Sant Maurici, i continuem per pista fins que agafem un camí que ens durà per boscos i prats amb daines i llebres que donen vida a un paratge d’una bellesa sublim, fins a l’ermita de Sant Maurici on trobarem aixopluc, ja que hem passat de pluja fina i intermitent a pluja intensa.
Ens hi passem una bona estona esperant que el temps millori, aprofitant alguns per fer tota mena d’enginys perquè l’aigua no traspassi les botes. Finalment ens decidim a sortir a la intempèrie confiant que el Jordi tingui raó i només sigui una “illa” de mal temps, ... com així serà.
Al arribar a l’estany de Sant Maurici, en comptes de seguir el GR, el voregem un tros per enfilar-nos després cap a l’espectacular salt d’aigua de Ratera, fins que enllacem novament amb el GR-11 i arribem a l’estany de Ratera. Més endavant el tornem a deixar per seguir una costeruda, empedrada i interminable pista que ens durà al refugi d’Amitges (2.366 m).
Al refugi dinem els entrepans que duem, menys el sibarita de José Mari i el Jesús que s’entaulen a base de bé.
Passem la tarda descansant i descobrint algunes de les inconfessables claus del domino en parella. Un noi ens explica la seva aventura en solitari des de Hondarribia a base de bivac i fogonet. És impossible no envejar l’atreviment que dóna la joventut !
Per sopar, sopa de ceba, macarrons i estofat de vedella. Per postres un tiramisú fet per una extravertida noia que descobreix els ancestrals gens romans del Jordi.
Després de sopar sortim a donar un tom fins a l’estany més proper per ajudar a pair.