Dimarts 27/6/2017 REFUGI AMITGES - REFUGI DERA RESTANCA ( 14’8 Km. + 946 m)
Ens llevem d’hora ja que ens espera la jornada més llarga de tota l’etapa (7 h. previstes), de manera que a les 7 h ja estem esmorzant i a la mitja ens posem en marxa seguint el camí per on vàrem venir el dia abans, i que passa entremig dels estanys de la Munyidera i dels Barbs fins que retrobem el Gr-11.
Arribem al Port de Ratera (2.594 m) a les 9 del matí. De baixada, un cop passats els primers metres de desnivell, el camí és fa planer i agradable, amb molta aigua i el sol que de tant en tant ens acarona. Voregem l’estany Obago i en el punt en què es troben els estanys Long i Redon fem una parada de reunió. En aquest punt ens dividim en dos grups, ja que José Mari no pot vèncer la temptació de fer un cim, el Montardo, tenint-lo a tocar en un dels colls per on hem de passar, i amb ell el seu germà i en Martí (finalment no pujaran).
Així, mentre uns s’avancen, la resta (Octavi, Jordi, Joan i Xavier) a un ritme més lent anem fent camí fins que decidim aturar-nos al Refugi de Colomèrs (2.209 m) per menjar el cuscús del pícnic acompanyat d’unes clares. A ¾ de 12 reiniciem la marxa per un camí de pedres que costen a vegades de passar fins que aconseguim arribar al Port de Caldes (2.572 m) en dues hores de dura pujada.
Del Port de Caldes baixem i pugem al Port de Rius (2.475 m), aquest segon port amb menys esforç, on ens aturem novament per menjar-nos l’entrepà que ens queda del pícnic, i a partir d’aquí una baixada de quasi 500 metres de desnivell en la què en algun tram has d’anar molt en compte de no fotre’t de cap. De fet l’Octavi en una d’aquestes relliscades se li trenca un pal i doblega l’altre.
Arribem (el segon grup) al Refugi dera Restanca (2.010 m) a les 2/4 de 5, i mitja hora més tard cau un bon xàfec.
El refugi és un batibull de nanos d’un col·legi de València a munt i a vall en plena adolescència, i el menjador un soroll eixordador a l’hora del sopar.
Al pal de l’Octavi li fan un “apaño” perquè pugui fer-lo servir.