.jpg)
Dijous 21/9/2017 REFUGI BIADÓS – PARZÁN ( 19’5 Km. + 800 m)
Esmorzem a les 7’30 h. i sortim del refugi (1.740 m) a les 8 h. tocades. Aviat trobem la pista i passem pel càmping en el què una vegada vàrem passar la nit dormint en tendes i pelats de fred com recorda Martí per intentar pujar al Bachimala, sense aconseguir-ho.
Ens aturem una estona en el prat de Sallena, on hi ha una cabana en mal estat, per menjar una mica abans d’atacar la Collata de Chistau (2.314 m) a la que arribem sobre les 12 del mig dia, punt en què deixarem la vall de Chistau.
Allà xerrarem un “poquico” amb unes simpàtiques pamploniques que també fan el GR11, però a l’inrevés.
Seguim una estona, ja de baixada, per pista fins a la central hidroelèctrica, que aprofita l’aigua de l’ibon d’Ordizeto, i que no vàrem veure, tot i que ho podíem haver fet, desviant-nos del GR per un camí alternatiu que surt del coll. Ens aturem en aquest punt per intentar menjar-nos l’entrepà de pernil i formatge que ens han fet al refugi, especialitat de la casa, i que ni les truites semblen voler.
El darrer tram d’aquesta etapa és fàcil, per pista i de baixada, però fa molta calor i es fa molt feixuga, perquè seran més de dues hores de camí abans de sortir a la carretera. A mitja pista tenim cobertura de mòbil per primer cop des de fa tres dies !. Un cop a la carretera, un camí paral·lel a l’asfalt ens portarà a Parzán (1.144 m) en uns 40 minuts.
Arribem a Parzán dividits en tres grups, on ens esperen les cobejades cerveses, i poquet després arriben l’Anna i la Núria que ens posen al dia de tot el que està succeint amb el referèndum de Catalunya.
Parzán està a 3 km. de Bielsa, on ens hostatgem. L’hotel Bielsa té habitacions confortables, un servei molt atent i un menjar molt bo, tot molt recomanable. En el sopar tenim el privilegi de provar el vi del Monestir de la Oliva, gentilesa dels germans Eulate.