.jpg)
Dissabte 23/9/2017 PINETA – REFUGI GÓRIZ ( 14 Km. + 1.900 m)
Esmorzem a les 6 del matí, i el taxi que ens ha de portar al refugi de Pineta (1.200 m) ens ve a buscar a 2/4 de 7.
Comencem a caminar ben de nit ajudats del frontal. Travessem el riu Cinca que no porta aigua fins que trobem les primeres marques vermelles i blanques, i comencem a pujar per un camí que semblava impossible des del Parador de Bielsa. Primer més suau i després més dret, en alguns trams grimpant, ara ja amb llum del dia !.
A les 11 h. estem al coll d’Añisclo (2.453 m), a raó de 300 m per hora com marquen els cànons.
Descansem una bona estona al coll, i renunciant a la variant més exposada que va per la faixa que dóna la volta a la Punta deras Solas, agafem el camí més llarg que ens obliga a baixar per després pujar. Iniciem la baixada fins al pont que travessa el riu Bellos (1.700 m), a on parem per remullar-nos els peus, dinar i agafar forces per a la resta de la travessa, que no és poca. Tirem de bota de Jesús com cap dia, ja preveient que farem curt d’aigua. I si haguéssim llegit la guia haguéssim sabut que la Fuen Blanca no és una font per veure, sinó una cascada que es troba als primers revolts de la pujada.
Pugem pel barranc d’Arrablo, la vall de la Ribereta i fins al Coll Arrablo (2.329 m) per un camí que en el tram final acaba essent més fàcil del què sembla des de baix, tot i que et tinguis d’ajudar amb les mans. Deixem Añisclo i entrem a Ordesa.
Tot i que havíem de dormir a Góriz, està ple com sempre, així que el nostre destí és el punt de recollida de l’autobús dels excursionistes que ens ha de portar a Nerín, on ens esperen la Núria i l’Anna a l’hotel Palazio. Ens queden doncs dues hores llargues de camí, les cames pesades, i les reserves d’aigua pràcticament exhaurides, així que alguns ens arrisquem a veure d’una surgència. Afortunadament el suggeriment de José Mari va ser encertat.
Arribem en dos grups al punt de trobada de l’autobús, i els primers tenen la sort d’agafar-lo a les 6 h., i els altres una hora més tard, passant l’estona satisfets de la feina feta i xerrant amb una intrèpida muntanyenca que acaba de fer el Mont Perdut.
Hem sobreviscut a l’etapa que té la fama de salvar el desnivell més salvatge de tota la Transpirinenca.
Sopem molt bé a l’hotel, i les habitacions molt confortables. Llàstima que quasi no les gaudim.