.jpg)
Diumenge 1/7/2018 BALNEARI PANTICOSA – SALLENT DE GÁLLEGO ( 24’7 Km. + 1.437 m – 1.648 m alçada màxima 2.761 m )
Ens llevem a les 7 h., esmorzem el clàssic continental, i sortim a ¾ de 8, menys alguns que decideixen prendre’s un dia de descans, però com al futbol això queda dintre del vestuari.
Tenim per davant la jornada més dura, només cal dir que vorejarem els anomenats pics dels Inferns.
Ja d’entrada el camí és costerut resseguint el riu Calderés, però de seguida trobem la primera recompensa en forma de salt d’aigua, el del Pi, que la fa baixar amb una força inusitada fruit de l’abundant pluja i neu d’aquesta primavera. Una meravella de la natura i un privilegi poder-la veure i ... sentir !.
Fem una paradeta breu d’agrupament i aplicació de cremes solars davant del refugi dels Ibons de Bachimaña a 2/4 de 10, i prosseguim la pujada, fins a una altra cascada, la del Frare que queda a la nostra dreta, fins que per un terreny més planer voregem els estanys de Bachimaña. Estem ja a 2.290 m. Hem pujat més de 600 m en només 4 km.
Tombem a l’oest per dirigir-nos als ibons blaus, fins que arribem al peu del coll de Tebarray o de l’Infern (2.722 m). Davant nostre tenim una primera pala de neu. Ens posem els paraneus i els grampons, per aquest ordre, i no la revés, a veure si ens ho aprenem ! ... i comencem a pujar a ritme constant sense pràcticament parar fins al coll.
A dalt ens trobem a un parell de muntanyencs que ens expliquen el que ens trobarem en el segon i definitiu coll, el de LLena Cantal (2.765 m), escarpat i més dificultós. Decidim seguir amb grampons malgrat hi ha trams sense neu, per l’estret sender que voreja l’estany de Tebarray a mig vessant, fins que assolim el coll grimpant com podem per roca nua.
Un cop superat el coll, hem de posar tota la nostra concentració en la baixada, malgrat les espectaculars vistes que tenim al davant; el pronunciat desnivell i alguna placa de gel així ho aconsellen. Ajudats de les mans superem el primer tram més inclinat, ja només ens queda baixar i baixar trepitjant neu a dojo, fins a trobar la primera clapa d’herba per dinar, i degustar el xoriç de Navarra entre glop i glop de vi.
Fet el més difícil, en un tram planer i sense dificultat, encara que relliscós per l’aigua i l’herba, el Jordi cau i se li doblega el genoll, tot i que pot seguir ... de moment.
El darrer tram és ja molt més tranquil, passem l’ibon de Llena Cantal, i allà al fons es veu l’embassament de Respomuso (que no Respumoso !) i el seu refugi guardat, però sembla que no tinguem que arribar mai ! Per fi hi arribem, en dos grups, per un camí una mica perdedor. Ens prenem tots junts les pertinents cerveses, i reomplim d’aigua fresca les cantimplores a la font. Ens queden encara més de tres hores fins a Sallent de Gállego (1.288 m).
Baixem en dos grups seguint el riu, on a trams és un veritable canó d’aigua amb vistes espectaculars, i al final de cop i volta a tots ens enganxa una tromba d’aigua i pedra que inunda el camí per on hem de passar. Poc després de l’aparcament, a la cruïlla de l’embassament de la Sarra amb la carretera i el GR, ens trobem amb el cotxe de l’Octavi. Quina alegria !. Anem amb les botes i els peus ben xops. Si haguéssim hagut de baixar fins al poble, no sé que hagués passat amb els nostres torturats peus en el decurs d’aquests 40 minuts finals.!
Ens hostatgem al confortable hotel Centro. Dutxa, papers de diari a les botes, estesa de roba humida, bon sopar i bon dormir.