37) La Mina - Isaba

Dijous 5/7/2018 LA MINA – ISABA ( 23’9 Km. + 882 m – 1.329 m alçada màxima 2.001 m )

Esmorzem al càmping, i sortim en dues tongades, agrupats tal com hem dormit, acompanyats en cotxe fins a la Mina. El primer grup, a les 8h. format per Octavi, Joan, Xavier, i Santi que s’ha passat a la competència.

El camí comença pujant un llom no massa ben marcat, fins que en una plana el primer grup aprofita per descansar i afamar el sòl, punt de retrobament amb el segon poc acostumat anar al darrere, i poc abans d’arribar arribar al coll de Petraficha  (1.965 m). Continuem de pujada fins al coll mentre veiem allà baix com un nombrós i cridaner grup de voltors s’està menjant un corder.

Al coll ens cau plugim i ens posem les capelines per fer un mos. A partir d’aquí tot es baixada amb algun petit tram de bosc més endavant. Passem el refugi de Taxeras (1.410 m) mig enderrocat i amb un corder a dintre, i ja tenim la pista a tocar que ens ha de portar al càmping de Zuriza (1.219 m), al costat del riu Veral que segueix la vall d’Ansó.

A Zuriza ens retrobem tots cap 2/4 de 2, ens hem intercanviat les posicions, com no pot ser d’altra manera, i mentre uns reprenen el camí altres aprofitem per fer unes cerveses i menjar els esplèndids entrepans que ens han preparat al càmping d’Oza.

Des de Zuriza pugem els quasi 100 m. fins al coll de Argubiela (1.297 m) i entrem al Reino de Navarra. De les dues opcions per arribar a Isaba, prenem la que va per Belabarze ja a la vall del Roncal, seguint una fageda impressionat i relliscosa per l’aigua caiguda.

El tram final per pista es fa feixuc pel cansament i la calor.

Finalment arribem als apartaments de luxe HG del bonic poble de Isaba cap a les 5 h., en dos grups, amb mitja hora de diferència a munt o a vall.

Habitacions dobles, amb tota mena de comoditats i serveis, com per exemple piscina que Santi no dubte en aprofitar.

Sopem al restaurant Tapia, coneguts dels Eulate, amb molt de vi i alegria, i un record pels que no han pogut compartir taula.

Agraïments molt especials al propietari del cotxe, l’Octavi, i al nostre particular xofer Víctor, que molt professionalment ha fet molt més que conduir el vehicle que ens ha portat les bosses, sense ells això hagués estat molt, molt més difícil, i com a prova aquí teniu un resum del llarg recorregut que hem fet:

Track de l'etapa

Fotos de l'etapa

Deures pendents: Candanchú – Refugi de Lizara.

Ens veiem al setembre companys !