.jpg)
Dimecres 4/7/2018 REFUGI LIZARA – LA MINA ( 22’3 Km. + 723 m – 1.038 m alçada màxima 2.128 m )
A les 7 h. esmorzem, i ens disposem a iniciar la penúltima etapa, llarga també.
Sortim del refugi (1.518 m) en direcció al port de Vernera (2.115 m), el punt més alt del recorregut, deixarem l’ibon de Estanés a la nostra dreta, i d’aquí al port d’Escalé (1.663 m).
Anem en dos grups, l’Octavi i el Joan per una banda, i la resta al davant per l’altra.
S’obre als nostres ulls, una de les vistes més boniques de tots aquests dies, la plana de Aguas Tuertas (1.613 m), on l’aigua serpenteja fins a trobar el barranc per un immens prat verd només tacat de vaques i cavalls. El Joan i l’Octavi paren una estona i es veuen rodejats de cavalls, atrets segurament per la sal de la suor de les seves motxilles. Sens dubte un lloc paradisíac !.
Un cop s’acaba Aguas Tuertas, al refugi no guardat de Cubilar de la Loma (1.615), comença la part més feixuga del recorregut. Hem de recórrer bé per pista (Toni, Martí i Xavier) o per camí (José Mari, Jesús i Santi) els 8 kilòmetres fins al pla de la Mina (1.225 m) amb la Selva de Oza a la nostra esquerra.
En Víctor no està l’aparcament, i no ens podem comunicar amb ell perquè no hi cobertura, així que quasi tots arribem caminant al càmping de Selva de Oza, uns 3 kilòmetres més a vall, cap a les 3 de la tarda. El primer grup d’arribar s’entaula, Martí i Xavier hem dinat pel camí, en Víctor té lumbàlgia i malgrat tot s’arriba fins a l’aparcament en busca del Joan i l’Octavi.
Ens hostatgem al càmping Selva de Oza, reobert recentment després de 21 anys tancat, a la vall de Echo. Dues habitacions, amb unes dutxes fantàstiques i sessió musical a demanda, gentilesa del nostre discjòquei Víctor Gimeno.
Mentre estem confortablement bé a les habitacions cau un xàfec de por.
Sopem al càmping mateix, els plats que amb tota mena de detalls ens explica el cambrer.